Som nostàlgics. Ho confessem!
Tot i que accepta amb el “pit obert” tot allò que el present i el futur de l'automobilisme té per oferir –més rendiment, més seguretat, més tecnologia–, el cert és que és impossible no ser nostàlgic davant dels clàssics.En la transició entre la competició d'ahir i la d'avui, escolteu alguna cosa que es va perdre... una aura romàntica. Potser una mica de puresa i senzillesa. La simbiosi perfecta entre l'home i la màquina es va trencar.
PER NO PERDRE: La meva primera vegada al volant d'un Porsche 911 Carrera 2.7
Aquest matrimoni del que parlo avui té un mediador conjugal: un aparell electrònic (o diversos...) que posa la cullera entre “home i dona”. I tothom sap que no ho pots fer. Com en els casaments, on una discussió de tant en tant condimenta les coses, també en els cotxes, una arrencada o una frenada "cremades" pot tenir el mateix efecte.
Però no ens desviem del tema... El cas és que en el passat hi havia més “vida” a les carreres.
Mecànics amb eines a la mà, nens corrent al padock de carreres, conductors fumant una cigarreta abans de posar-se el casc al cap i afrontar l'últim repte. L'olor de la gasolina! Avui tot sembla més... artificial.
No ho veieu com una disculpa per tornar al passat. És meravella. Només això.